diumenge, 23 de novembre del 2014

Vull ser com Beckham

En aquesta pel·lícula que té per títol original "Blend it like Beckham", i que agafa com a metàfora el toc característic d'aquest futbolista quan impulsa baló tot fent una curva, resulta difícil separar els diferents temes entrellaçats que l'acció narrativa planteja.
 
D'una banda, al llarg del tota la pel·lícula n'hi ha una crítica al masclisme dins el món dels esports. Per l'altra, ens trobem amb els temes de la immigració, la integració i l'assimilacionisme cultural; també veiem com s'analitzen les dificultats en les relacions materno filials; a més, es tracten tots els temes relacionats amb l'autonomia personal i la capacitat de lluita per aconseguir un objectiu en la vida, amb la pràctica de l'esport com a model de relació social i també, amb les relacions afectives i sexuals que es produeixen entre els personatges (heterosexualitat, homosexualitat, rols sexuals ..).

SINÒPSI
El film conta com una xica londinenca nascuda en el si d’una família índia, religiosa i conservadora, lluita per fer realitat el seu somni: ser una jugadora de futbol professional.

Jess, la protagonista d'aquesta història, és una gran admiradora del jugador David Beckham i vol arribar a ser com ell. Els seus pares no hi estan gens d’acord i mentre la filla juga d’amagat en un equip de futbol del barri, ells intenten que no ensenye les cames en públic, que aprenga a cuinar i que es prepare per al matrimoni, un ritus molt important en les cultures orientals. Jess és descoberta per Jules, una xica d’una família britànica tradicional de classe mitja que l’anirà introduint en el món del futbol femení. Tant l’una com l’altra tenen els mateixos somnis i van consolidant la seua amistat, L’equip començarà a guanyar partits i a viatjar a d’altres ciutats.

Es tracta d’una comèdia plena de gags divertits i al mateix temps una crítica al masclisme del futbol i de les imatges estereotipades que tots tenim d’aquest esport. A més, presenta una interessant confrontació de dos aspectes que formen part de l’actual Regne Unit: l’amor apassionat al futbol i el multiculturalisme.

En diversos moments de la pel·lícula, la mare de Jules mostra el seu temor pel possible lesbianisme de la seua filla, degut a l’amistat especial que té amb Jess, l'amiga d’origen indi. La seua mentalitat conservadora i reaccionària es posa de manifest quan intenta convèncer la seua filla perquè deixi el futbol per considerar-lo “poc femení”, poc adequat per a una dona. El missatge de la pel·lícula és que aquestes mentalitats intolerants no només són patrimoni de les societats tradicionals com ara l’índia, sinó que entre els europeus també podem trobar greus prejudicis contra la llibertat sexual de les persones.


ACTIVITATS (trieu una d'aquestes preguntes per preparar els vostres comentaris):
  1. Escriviu una carta dirigida al pare de Jess tot donant-li arguments perquè entenga la importància dels seus somnis d'esdevenir jugadora professional malgrat els prejudicis racials i de gènere.
  2. Escriviu una carta dirigida a la mare de Jules per a què abandone els seus prejudicis i estereotips de gènere.
  3. Escriviu una carta dirigida a qualsevol altre personatge del film si penseu que la seua manera de comportar-se no la trobeu del tot correcta com per exemple l'entrenador Joe, la germana Pinky, Tony l'amic hindú, els amics de Tony, les amigues de la germana, etc.

TEMES: l'enamorament, l'autoestima, els drets de les dones, el diàleg intergeneracional, el multiculturalisme, l'amor, etc.

Webgrafia:
- Films sobre educació en valors.


L'entrevista als nostres iaios

A continuació volem compartir el guió de l'entrevista als nostres iaios que hem fet en "Educació per a la ciutadania" que ha estat inspirada per l'obra de teatre de Juan Mayorga "El arte de la entrevista". L'activitat consistia en entrevistar als nostres iaios, a una persona major de l'entorn dels alumnes o a un oncle o una tia que tingueren certa influència sobre nosaltres.

El suport per a presentar era completament lliure amb la recomanació expressa d'utilitzar qualsevol recurs multimèdia amb els que els alumnes se sentiren còmodes (PPT, podcast, vídeo-entrevista, etc.) i d'utilitzar el llistat com un guió temàtic perquè el que es pretenia era més bé establir el diàleg intergenracional que hem aconseguit.


La nostra història contada pels nostres iaios
Presenta breument el perfil dels teus iaios materns i paterns o el d’una persona major i respectada de la teua família: trets de caràcter, valors que admires en ells, històries que et solien contar de xicotet, relació que tenen amb els teus pares, etc. A continuació, presenta la persona seleccionada i redacta l’entrevista. Pots fer-la amb el suport multimèdia que consideres millors: gravació amb la vídeo càmera del mòbil, gravació en un gravador d’àudio del mòbil per fer un podcast, confecció un Power Point amb imatges il·lustratives i un àudio que conte la història de les imatges que veiem en forma de narració oral o storytelling, etc.

CASA
1. Com eren les cases en la teua època? I la teua casa del poble en concret? La casa on criares als teus fills?
2. Quantes persones hi vivíeu?
3. Teníeu electrodomèstics? Com se les apanyàveu per conservar els aliments? Quin va ser el 1r electrodomèstic de la família?
4. Quant es pagava pel lloguer de la casa?
5. Quin pressupost s’invertia en la compra de la casa en tant per cent?

Oci i temps lliure
1. Com et diverties de xicotet-a? Et feien molts regals els Reis Mags? També teníeu Papa Noel?
2. Quines diversions tenies de jove?
3. De quants diners disposaves per al temps lliure? Tenies paga setmanal?
4. Tenies vacances? Anaves a l’estranger?
5. Quins eren els llocs de moda per anar de vacances o de viatge de noces?

Estudis
1. Fins quina edat vas estudiar? On? Quan costava la matrícula? Tenies beca?
2. Com era l'escola? Qui hi anava? Quines matèries t’agradaven més?
3. Els estudiants de la teua època fèieu vaga? Com fèieu per reivindicar els vostres drets?
4. Els professors eren molt estrictes? Quin professor recordes i per què?
5. Què feien les persones que no estudiaven?

Treball
     1. Has estudiat molts oficis?
2. A quina edat vas començar a treballar?
3. Com decidires quin treball volies fer en la teua vida?
4. Quants treballs has realitzat? Quin et va agradar més?
5. Quant cobraves en el millor pagat? I en el pitjor pagat?

Diners i consum
1. De quants diners es disposava en la família per a despeses setmanals?
2. Quin era el salari mitjà interprofessional?
3. Les dones de la teua família treballaven? En què?
4. En quina època et compraves roba nova o altres coses?
5. Quins negocis estaven de moda entre les classes populars? (Tipus per ex. el “Tot a 1 €”; Locutoris; Fruiteries; etc.)

Política i societat
1. Què pensaves sobre el règim de Franco?
2. Es notava la falta de llibertat? Algú de la teua família va haver d’emigrar? Per quins motius?
3. Hi havia revoltes, manifestacions, concentracions... de la gent per motius polítics?
4. Hi havia sindicats? Quins recordes?
5. N’hi havia associacions de veïns? Com s’organitzaven?

Als comentaris podreu trobar algunes de les conclusions dels propis alumnes sobre el treball i en els enllaços pertinents en el cas de que hagen decidit compartir els seus treballs.

ACTIVITATS:
- Després de la recerca i l'entrevista als vostres iaios com a autèntics documentalistes us proposem elaborar un text de creació pròpia a manera de resum com si fos un reportatge per a la ràdio. El podcast que teniu al principi de l'entrada us pot servir d'exemple,